ENTREVISTA A RAQUEL SANS

En la nostra secció "ENTREVISTES" donem a conèixer la vessant esportiva de persones que són conegudes per desenvolupar altres activitats ben diferents. Així doncs, pel nostre BLOG han passat un ventall de personalitats ben diferents, des de polítics fins a cantants, tots ells amb una mateixa passió: gaudir del RUNNING, un dels esports que actualment està més de moda.

Aquesta vegada contesta les nostres preguntes la Raquel Sans, periodista i presentadora de TV3. La coneixem per participar en molts programes d’aquesta cadena. Actualment, ens informa cada dia de tota l’actualitat al TN vespre.

1.- El nostre primer entrevistat va ser un company teu, l’Arcadi Alibés, tot un veterà i expert en les curses de fons. També ens hem assabentat que a la redacció d’informatius de TV3 la pràctica del running és molt habitual i que molts companys participeu els diumenges en curses populars. N’hi ha que fins i tot, com el Xavier Bonastre tenen webs o blogs temàtics. Casualitat? Moda?Tradició?...Com expliques aquest fenomen?

Doncs la veritat és que no ho sé. No m'ho havia plantejat. Suposo que simplement a la majoria ens agrada poder fer esport a l'aire lliure i córrer és una de les pràctiques més "senzilles. Amb unes sabatilles i una mica de roba ja pots estar fent salut.

2.- A tots els que ens agrada córrer ho fem per algun motiu, ja sigui per que ens ajuda a mantenir-nos en forma, per combatre l’estrès de la feina, per sentir-nos lliures, per ser feliços, etc. Quin és el motiu que et porta a calçar-te les sabatilles cada vegada que surts a entrenar?

L'esport per a mi és una vàlvula d'escapament (n'he fet sempre amb més o menys regularitat) i el que més m'agrada és poder anar canviant (sóc bastant tastaolletes). Ara bé, reconec -i això ho dec compartir amb els companys de feina- que els ritmes de vida que portem no sempre ens permeten fer aquella pràctica esportiva que més voldríem de manera que córrer s'acaba convertint en la millor opció. Sempre pots trobar un moment per calçar-te les bambes i encara que només sigui mitja horeta ja et quedes satisfet. Córrer és molt complert i alhora és una bona manera de "fer turisme". Quan viatjo a l'estranger intento anar a córrer també, una manera diferent de descobrir el lloc on ets.

3.- Sempre sorprèn veure a un personatge conegut participar en una cursa popular. Sabem que has participat en alguna “San Silvestre” i fins i tot a la coneguda “Cursa dels Templers” de Lleida. Quin és el teu “currículum” en quant a curses populars?

Ui, ui, el meu currículum és molt reduit i senzillet. M'he limitat a fer curses de 10 km (San Silvestre a Barcelona i Madrid, Bombers, Templers). Vaig provar un cross de muntanya de 9km, (va ser el primer i crec que serà l'últim :-)... i també la Mitja de San Francisco. Ara bé, els meus genolls prefereixen les curses de 10km (em dono més que per satisfeta).

4.- De totes les curses en que has participat, de quina en guardes més bon record? I perquè?

De la San Silvestre Trobo que té un ambient molt especial. Potser pel fet de saber que tots els que som allà estem compartint l'últim vespre de l'any. I com que l'esport et fa pujar l'ànim, et predisposa molt per celebrar cap d'any :-). A més, segurament també m'agrada perquè prefereixo córrer a la tarda-vespre que no pas al matí.

5.- Tots els corredors populars, si volem progressar en l’esport i millorar les nostres marques, tenim el mateix problema i que no és altre que compaginar els entrenaments amb la feina i les tasques quotidianes. En el teu cas, quin és el secret per “esgarrapar” una mica de temps i sortir a entrenar?

Sincerament, no tinc cap secret. Simplement procuro anar-hi quan puc... però malhauradament hi ha temporades, de vegades massa llargues, en què m'és impossible. No tinc la fórmula màgica :-), ja m'agradaria!

6.- A banda de les curses que tenim més al nostre abast cada cap de setmana, les que s’organitzen en indrets més propers als llocs on vivim, els corredors populars, sempre tenim en ment alguna “cursa especial” en la que ens agradaria participar-hi almenys una vegada a la vida i també la il•lusió de córrer per algun indret en especial. Quin és el teu cas?

No t'ho sabria dir, suposo que poder córrer una Marató un cop a la vida ja seria tot un repte.

7.- I ja per acabar........T’acostumen a reconèixer quan et creues amb d’altres runners?

Doncs no ho sé perquè la veritat és que no m'hi fixo. És més, acostumo a anar més aviat desconnectada escoltant música o notícies.

ENTREVISTA A JOAN HERRERA

En la nostra secció "ENTREVISTES" donem a conèixer la vessant esportiva de persones molt conegudes en àmbits molt diferents a l’esport. De moment hem tingut com a protagonistes a una famosa cantant, un conegut periodista esportiu i tot un premi Príncep d’Astúries de Física (Les podeu consultar totes clickant AQUI). Avui el protagonista és un polític. A tots ells els uneix una passió i és que gaudeixen de l’esport.
El passat dia 28 de febrer a la Mitja de Cambrils, vam compartir cursa amb el Joan Herrera, Secretari General d’Iniciativa per Catalunya Verds, diputat per Barcelona al Congres dels Diputats i proper candidat a President de la Generalitat de Catalunya. El vam veure suar de valent, segur que molt més que contestant aquesta entrevista:

1.- Sempre sorprèn veure a un personatge conegut participar en una cursa popular, més si es tracta d’una cursa de llarg recorregut com és una mitja marató i encara més si la finalitza aconseguint una bona marca. Això ens fa suposar que no és la primera vegada que participes en una cursa popular. Quin és el teu “currículum esportiu”?

Fins als 17 anys vaig ser nedador i jugador de waterpolo al Júpiter i després al Club Natació Barcelona.

2.- Tots els atletes populars tenim un calendari més o menys fixat, on marquem les nostres curses preferides i ens les preparem amb la il•lusió per assolir uns objectius de superació. Quines són les teves curses i els teus objectius per aquesta temporada?

Diverses Triatlons, mitja marató i curses de 10 km.

3.- Compaginar la teva professió amb la pràctica de l’esport de manera regular no ha de ser fàcil i menys si tenim en compte que els caps de setmana els polítics teniu l’agenda plena d’actes. Quin és doncs el teu secret per poder preparar-te les curses amb garanties?

No en tinc cap. Entreno sempre que puc, però és molt menys del que voldria...

4.- De totes les curses en que has participat, de quina en guardes més bon record? I perquè?

La Triatló de Salou de fa dos anys, pel bon ambient que hi havia i per ser una cursa sense aglomeracions. També la Behovia de San Sebastián, sempre hi ha molt bon ambient.

5.- A banda del circuit de curses habitual, tots tenim una cursa en la que volem participar almenys una vegada a la vida: la Marató de New York o la de Berlín es troben entre les més escollides. Quina és la teva?

Sí, m’agradaria molt poder córrer algun dia la Marató de New York...

6.- Els mitjans de comunicació, de vegades, qualifiquen les sessions al Congrés dels Diputats com a “maratonianes”. Com a polític i a la vegada corredor de fons, pots contestar amb coneixement de causa.....que hi ha de cert en aquesta afirmació?

És cert. Sovint les sessions acaben molt tard; algunes són dures i inhòspites...potser més que una cursa!

7.- Recentment s’ha fet ressó de que alguns polítics practiquen aquest esport de manera molt ocasional. Alguns, amb no gaire fortuna, com en Sarkozy, que va sofrir una lipotímia a l’estiu mentre el practicava. Però a Cambrils, va ser la primera vegada que veiem un polític a primera fila participant en una cursa popular. No serà que un conegut i polèmic expresident està creant moda entre els polítics en la pràctica de l’esport com a hàbit de vida saludable?

No. Jo penso que la política i la vida saludable són plenament compatibles: t’ajuda a oxigenar idees. Però és important no fer-ne ostentació, sinó ganes de passar-s’ho bé, i prou.

8.- Per a molts, aquest esport ens serveix de vegades per desconnectar de la feina i combatre l’estrès. En altres moments, durant els entrenaments, aprofitem per posar en ordre i reflexionar sobre alguns aspectes de la vida quotidiana. En el cas d’un polític amb responsabilitats, aquestes reflexions són importants, ja que a l’endemà es poden convertir en una nova llei, projecte, etc. que tindrà influència en el conjunt dels ciutadans. En que pensa un polític mentre corre?

En res en concret i en moltes coses en general: problemes, reptes que tinc per endavant... Córrer m’ajuda a ordenar idees. Fins i tot alguna vegada n’ha sortit alguna iniciativa o proposta parlamentària.

9.- Per finalitzar l’entrevista, a Cambrils et vam veure amb una samarreta de color verd, color que tothom identifica amb el vostre partit i ideologia. Va ser casualitat??

Sí, va ser casualitat. Era la samarreta que regalaven a la Behobia de San Sebastián; el verd és més fosc que el verd corporatiu d’ICV.

ENTREVISTA: VERONICA ROMEO

Fa poc ens vam assabentar de que la cantant Veronica Romeo és una gran aficionada a l'esport i de que el Running es troba entre les seves principals aficions.

Des que es va fer famosa per ser una de les millors concursants en "Operación triunfo" ja ha publicat quatre treballs discògràfics i no para d'acumular éxits en la seva professió.

No ens ha costat gaire convèncer-la per que ens respongui algunes preguntes a la nostra ja habitual secció d'entrevistes. El que no sabem, és si algún dia accedirà a posar-se la nostra samarreta...... De moment li donem les gràcies per l'entrevista en exclusiva i li desitgem el millor!!

1.- Siempre sorprende ver a famosos en las portadas de revistas deportivas. En tu caso, la sorpresa ha sido doble apareciendo en la portada de las revistas Runner's y de Sportlife. ¿Esta pasión por el deporte es reciente o siempre has cuidado tu estado de forma?
Siempre he estado practicando deporte desde que era una niña, desde los 7 a los 14 hice gimnasia deportiva, y a partir de entonces he practicado deporte casi cada día. Es es una forma de vida para mi imprescindible.

2.- Una pregunta obligada: ¿Cómo es posible compaginar tu profesión, con tantos conciertos, giras, etc. con la práctica habitual del deporte?¿Cual es tu secreto?
No es fácil, cuando vas de gira, viajas mucho por carretera y estas de hotel en hotel, pero siempre intento sacar tiempo para ello, además un poco de ejercicio al día hace que tu cuerpo este más preparado para aguantar tanto ajetreo.

3.- La inspiración para una canción puede llegar en cualquier momento, como por ejemplo practicando deporte, o bien es fruto de largo trabajo de estudio y concentración?
En mi caso, muchas de las canciones se me han ocurrido montando en bicicleta. En general, depende de muchos factores, pero las mejores son esas canciones que te vienen a la mente casi sin pensar, eso es un regalo.

4.- ¿Algún proyecto interesante a la vista relacionado con el deporte? Tienes alguna meta o objetivo deportivo?
Mis metas en el deporte...La verdad yo siempre he sido una persona de trabajar en equipo, eso me motiva mucho, pero por ahora correr, la bicicleta y de vez en cuando el pádel, todos estos deportes me motivan mucho. También la maratón de NY, me gustaría hacerla algún día.

5.- Te hemos visto haciendo running, aconsejandonos ejercicios de gimnasia, jugando a futbol con el equipo femenino del Atlético de Madrid, etc. tanto deporte a la fuerza tiene que verse reflejado de alguna manera en tu próximo disco, no?
Si, además en el disco anterior ,Serotonina ,las canciones son muy energéticas y aptas para corredores, jeje.. Mi próximo trabajo tiene un estilo parecido, y me he rodeado de buenas músicos para darle un sonido más especifico a mí me gusta darle a la vida rock n'roll así que...abróchense los cinturones.

6.- Para finalizar, ¿Tienes algún recuerdo imborrable relacionado con el mundo del deporte?
Si muchos momentos. De los personales los días en el gimnasio y los momentos en que te dan tu medalla. Del deporte actual muchos en que nuestros superdeportistas lo dan todo y levantan o muerden esa copas tan merecidas.

Qui vulgui saber més de la Veronica, pot CLICKAR AQUI

ENTREVISTA A PEDRO MIGUEL ECHENIQUE

Fa dies que no actualitzem el blog i avui ho fem continuant amb la secció d’entrevistes. L’objectiu d’aquest apartat és donar a conèixer la vessant esportiva de persones que són conegudes principalment per desenvolupar altres activitats ben diferents a l’esport. No obstant, tots ells tenen un aspecte en comú i és que estimen l’esport i la seva pràctica és molt important en les seves vides.

Avui ens ha concedit l’entrevista el físic Pedro Miguel Echenique Landiribar, President de la Fundació Donostia International Physics Center (DIPC) i Catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat del País Basc – Euskal Herriko Unibertstatea (UPV - EHU).

Al llarg de la seva dilatada carrera professional, ha rebut molts premis i distincions com el Premi Príncep d’Asturies d'Investigació Científica i Tècnica, el Premi Euskadi d’Investigació, la Medalla d’Or de Donosita o la Medalla del Govern Basc, entre molts d’altres. També ha participat activament dins del Govern Basc com a Conseller i Portaveu.

Si clickeu AQUÍ podreu accedir a la pàgina personal del Sr. Pedro Miguel Echenique on trobareu molta més informació sobre les diferents i interessants activitats que desenvolupa i en la que fins i tot hi dedica un apartat a una de les seves passions: l’esport.

L'entrevista, com sempre l'ha realitzat el nostre company, l'Edu. Moltes gracies!

Puede resumirnos brevemente y en lenguaje profano sus línieas de investigación científica? Tienen esas alguna posible aplicación en el mundo del atletismo? En una entrevista reciente, usted cuenta como la física de attosegundos en superfícies metálicas abre el camino hacia la electrónica ultrarápida que, por supesto, podria utilizarse tanto en el mundo del deporte como en infinitud de campos…

Mis líneas de investigación se centran en explicar usando la física cuántica las propiedades de los materiales, y también cómo responden los materiales cuando interaccionan con cargas y con radiación. Por citar algo a lo que usted se refiere.. si queremos aumentar la velocidad de la electrónica actual tenemos que entender el movimiento y comportamiento de los electrones en distancias cada vez más pequeñas y en tiempos cada vez más cortos. Es la convergencia entre la nanociencia, la nanotecnología, distancias del orden del nanómetro, la milésima de la millonésima del metro y tiempos del orden de cientos de attosegundos, que es la trillonésima del segundo. En un segundo hay tantos attosegundos como segundos han pasado desde que empezó el universo, hace aproximadamente unos 14.000 millones de años. Son tiempos difíciles incluso de imaginar y la verdad que, al menos a mí, no se me ocurre ninguna aplicación en el mundo del atletismo.

Vemos en su página web que dedica un apartado a su actividad deportiva. Ha participado en la maratón de Nueva York y en la media Behovia-San Sebastian, entre otras carreras, y desde hace unos meses ha cambiado las zapatillas por la bicicleta. Hay alguna vinculación entre su pasión por la física y la práctica del deporte?

Más que cambiar ahora solo hago bicicleta. Esto es debido a una persistente fascitis plantar que me impide correr aunque tengo esperanza en poder hacerlo pronto. No hay conexión entre las dos aficiones. Físicos los hay deportistas y no deportistas y entre los deportistas, claro está, hay gente de todo tipo.

Ha participado varias veces en la media maratón Behovia-San Sabastian. Que tiene de especial esa carrera?

Para mí sí es una carrera especial. Las apuestas, los amigos, la tradición y sobre todo la gente.

Atletismo, ciclismo, esquí… Con cual se queda?

Con todos, y añada usted montañismo y golf.

Continuando con las elecciones. Premio Príncipe de Asturias de Investigación Científico Técnica, Medalla de oro de la Real Sociedad Española de Física, Hijo Predilecto de la Villa de Isaba… Con cual de les múltiples premios y reconocimientos que ha recibido se queda?

A esta pregunta como usted se imagina no puedo contestar. No porque no quiera sino porque yo mismo no lo sé. Cada uno de ellos es muy especial y significa mucho para mí.

Mezclando tres de sus facetas. Para que se necesita tener más fondo y estar mejor preparado: para la investigación cientifica, para acabar una maratón o para implicarse en la política vasca?

Es una buena pregunta. Como siempre ocurre con estas preguntas buenas la respuesta no lo es tanto. Para cada una de las tres se necesita gran preparación y mucho fondo. Creo que todavía lo tengo para la investigación científica, para acabar una maratón ahora no pero si se me cura la fascitis creo, igual soy un iluso, que lo podría alcanzar sin problemas. Estoy pensando en alrededor de cuatro horas.
Tal como están las cosas, para la política vasca no me veo con fuerzas.

ENTREVISTA A L'ARCADI ALIBÉS

Avui iniciem una nova secció al blog: "L'ENTREVISTA". En aquesta nova iniciativa volem donar a conèixer l'esperit esportista de molta gent coneguda a Catalunya per altres activitats.

Després de veure'l en alguna cursa de les que hem participat i entrar a la seva web, on ens explica tota la seva impressionat trajectòria com a corredor de fons, hem volgut que l'Arcadi Alibés fos el primer entrevistat.

Les preguntes formulades en aquesta secció aniran a càrrec de l'Eduard, expert en la matèria per ser periodista i a més, animador incondicional del club i que tantes hores ha hagut de patir escoltant les típiques batalletes de cada cursa on participem. Moltes gràcies Edu!!

D'aquí a 6 curses hauràs completat el teu Projecte Olímpic, participar en maratons en les 22 ciutats que han estat seu d'uns Jocs Olímpics d'estiu. Però quan, com i perquè neix aquesta idea?

No hi ha un dia concret. Es va escaure que vaig fer un parell o tres de maratons de ciutats olímpiques seguides i se'm va acudir pensar que potser les podria col.leccionar totes. Vaig mirar la llista i vaig veure que el projecte hauria de ser molt a llarg termini. En total hi ha 22 ciutats que han estat seu dels Jocs Olímpics, i, a més, moltes són molt lluny de casa nostra. Però cada any procuro fer-ne una o dues d'olímpiques, i així sé que més tard o més d'hora completaré la llista. Ja només me'n falten 6.

Fins ara has participat en 86 maratons, i ja has afirmat que vols córrer la 100 el 2010 a Barcelona. 100 en 50 anys. Què té d’especial per a tu una marató que no tingui una altra cursa de fons?

La marató és la distància mítica dels corredors de fons. Per més vegades que hagis completat aquesta distància, continua imposant respecte i saps que l'has d'afrontar a un ritme en consonància amb el teu moment físic. També m'agrada córrer "mitges" i "deumils", però la marató és la marató.

Des de l'any 83 fins ara has participat en 373 curses tant en pobles i ciutats propers de Catalunya com en llocs llunyans com Helsinki, Nova York, San Petesburg, Honolulu, Ottawa... L'esperit viatger és tant important com l'esperit esportiu per voltar per tot el món participant en curses?

He trobat la manera de compaginar dues grans passions, com són les maratons i els viatges. He pogut córrer maratons a tots els continents, en ciutats importants, en pobles més petits, a través de boscos, a l'Antàrtida, al desert del Sahara. Però sempre són 42.195 metres. L'escenari, però, és important. Per això busco en els calendaris maratons que facin el viatge atractiu.

Quina de les curses en què has participat en guardes més bon record? Per què?

Després de 25 anys de córrer maratons, tinc una quantitat tan gran de records que es fa difícil poder dir quin és el millor. De la primera època recordo l'emoció que sentia cada vegada que millorava la meva marca. Després això ja es va convertir en una cosa més secundària. Ara recordo més els llocs especials, com l'Antàrtida o el Sahara, o la pell de gallina que et posen les maratons amb molta participació i molt públic, com Nova York o Berlín.

L’any 92 vas participar en la cursa dels 100 quilòmetres de la Costa Brava, quina preparació especial requereix una cursa com aquesta?

Vaig fer aquells 100 quilòmetres perquè tenia ganes d'experimentar què hi havia més enllà de la marató. A més, aquell any a Catalunya es feia la Copa del món, i això volia dir que hi hauria més participants, fet important, ja que els 100 quilòmetres són una prova molt solitària. Va ser una experiència inoblidable i molt dura, ja que no l'havia preparat prou bé. Vaig fer la marató de València a ritme d'entrenament i algunes sessions de 30 quilòmetres, però no va ser una preparació gaire diferent de les maratons. No ho repetit mai. Potser quan em jubili i tingui més temps per entrenar...

Segur que aquesta breu entrevista us ha deixat amb ganes de saber-ne més sobre l'Arcadi. Si "clickeu" AQUI entrareu a la seva web. A la seva pàgina trobareu moltíssima informació sobre tots els seus reptes esportius.

Moltes gràcies Arcadi. Esperem poder saludar-te aviat en alguna cursa.