No hi ha un dia concret. Es va escaure que vaig fer un parell o tres de maratons de ciutats olímpiques seguides i se'm va acudir pensar que potser les podria col.leccionar totes. Vaig mirar la llista i vaig veure que el projecte hauria de ser molt a llarg termini. En total hi ha 22 ciutats que han estat seu dels Jocs Olímpics, i, a més, moltes són molt lluny de casa nostra. Però cada any procuro fer-ne una o dues d'olímpiques, i així sé que més tard o més d'hora completaré la llista. Ja només me'n falten 6.
Fins ara has participat en 86 maratons, i ja has afirmat que vols córrer la 100 el 2010 a Barcelona. 100 en 50 anys. Què té d’especial per a tu una marató que no tingui una altra cursa de fons?
La marató és la distància mítica dels corredors de fons. Per més vegades que hagis completat aquesta distància, continua imposant respecte i saps que l'has d'afrontar a un ritme en consonància amb el teu moment físic. També m'agrada córrer "mitges" i "deumils", però la marató és la marató.
Des de l'any 83 fins ara has participat en 373 curses tant en pobles i ciutats propers de Catalunya com en llocs llunyans com Helsinki, Nova York, San Petesburg, Honolulu, Ottawa... L'esperit viatger és tant important com l'esperit esportiu per voltar per tot el món participant en curses?
He trobat la manera de compaginar dues grans passions, com són les maratons i els viatges. He pogut córrer maratons a tots els continents, en ciutats importants, en pobles més petits, a través de boscos, a l'Antàrtida, al desert del Sahara. Però sempre són 42.195 metres. L'escenari, però, és important. Per això busco en els calendaris maratons que facin el viatge atractiu.
Quina de les curses en què has participat en guardes més bon record? Per què?
Després de 25 anys de córrer maratons, tinc una quantitat tan gran de records que es fa difícil poder dir quin és el millor. De la primera època recordo l'emoció que sentia cada vegada que millorava la meva marca. Després això ja es va convertir en una cosa més secundària. Ara recordo més els llocs especials, com l'Antàrtida o el Sahara, o la pell de gallina que et posen les maratons amb molta participació i molt públic, com Nova York o Berlín.
L’any 92 vas participar en la cursa dels 100 quilòmetres de la Costa Brava, quina preparació especial requereix una cursa com aquesta?
Vaig fer aquells 100 quilòmetres perquè tenia ganes d'experimentar què hi havia més enllà de la marató. A més, aquell any a Catalunya es feia la Copa del món, i això volia dir que hi hauria més participants, fet important, ja que els 100 quilòmetres són una prova molt solitària. Va ser una experiència inoblidable i molt dura, ja que no l'havia preparat prou bé. Vaig fer la marató de València a ritme d'entrenament i algunes sessions de 30 quilòmetres, però no va ser una preparació gaire diferent de les maratons. No ho repetit mai. Potser quan em jubili i tingui més temps per entrenar...
Segur que aquesta breu entrevista us ha deixat amb ganes de saber-ne més sobre l'Arcadi. Si "clickeu" AQUI entrareu a la seva web. A la seva pàgina trobareu moltíssima informació sobre tots els seus reptes esportius.
Moltes gràcies Arcadi. Esperem poder saludar-te aviat en alguna cursa.
2 comentaris:
Quin crack aquest Arcadi! bona iniciativa per les entrevistes!!!!
Felicitats Presi per la idea d'iniciar aquest cicle d'entrevistes. Que és molt bona.
I també felicitacions al "animador incondicional del club". Veient la cara que fa quan comencem amb les batalletes, no sé com t'has atrevit a posar-li aquesta descripció.. jejej
Publica un comentari a l'entrada