UN POCO DE TODO.....

Semanas intensas para nuestros atletas. No paran! No descansan!, son unos cracks!....

Empezamos con la 'Clasica' Cursa de Bombers de Barcelona, que ente los 24.000 corredores, se encontraban 6 de los nuestros: Montse, Curro, Diego, David M., David D. y Gerva. Este último, hizo un verdadero carrerón parando el crono de los 10 Km en poco más de 35 minutos.

Nuestro crack, lejos de dar descanso a las piernas la semana siguiente se enfrentó a una prueba durisima: la Ultra Team Ibiza: una maratón de montaña! en la que no solo se midió la distancia de 42 Km, sino que corrió al lado de primeras figuras como el Campeón Mundial Martín Fiz y acabó en cuarta posición!! Mantuvo el primer puesto durante la mayor parte de la prueba hasta que una inesperada caida en el km 38 le hizo perder posiciones. De todas maneras, un verdadero reto más que superado de manera excelente. Sige así Gerva, no aflojes!!

Y para acabar con las competiciones de estos fines de semana, Montse compitió en la "Pujada a l'Ermita de Sant Josep a Montblanc", de 10 Km. Que grandes sois 'Esportistes'.

Y no se acaban aquí los retos, el domingo 6 de mayo varios de nuestros atletas competiran en la Cursa de Primavera de Salou y a finales de mayo la tradicional 'Cursa de la Mina'.

Tampoco no hay que olvidarnos de que pronto está aqui la temporada de triatlones en la que nuestros especialistas Pablo y Dani, darán mucho de que hablar!!

MARATÓ DE BARCELONA 2012

Avui, el Carles, un dels nostres finishers de la Marató de BCN 2012, ens fa la CRÒNICA:

El passat 25 de Març va tenir lloc la Marató de Barcelona amb la presència de diferents membres dels Esportistes Tarragona. Aquesta marató ha tingut un creixement espectacular ens els últims anys i en aquesta última edició amb prop de 20.000 inscrits s'ha situat com la cinquena marató més important d' Europa per darrera de Londres, Berlín, Paris i Estocolm.
No es estrany l' èxit d'aquesta cursa ja que ofereix un recorregut molt interessant que passa per molts dels llocs més turístics de la ciutat (Camp Nou, Passeig de Gracia, Sagarda Família, Torre Agbar, Platges, Plaça Catalunya, Rambles, etc.) i alhora és un recorregut força ràpid que permet fer bones marques. L'organització de la cursa també va ser molt bona, amb una interessant Fira del Corredor, una sortida espectacular davant les Fonts de Montjuïc, uns avituallaments molt correctes i nombrosos en que, tot i el gran nombre de corredors no es feien cues. Destacar també la gran presència de públic en tot el recorrgut i en alguns llocs concrets amb afluències massives que ajuden molt l'ànim de tots els participants especialment en els últims quilòmetres on el cansament ja és important.
En el meu cas era la tercera marató que corria després de Lisboa 2010 i Munich 2011 i el meu objectiu era disfrutar de la cursa i intentar millorar la marca de 3:29 feta a Munich l'Octubre passat.
Després d' una nit sense dormir gaire ja que la cursa començava a les 8:30 i coincidia amb el canvi d'hora vam arribar a la sortida amb els nervis habituals, un cop alla veient el gran ambient que hi havia ja et vas mentalitzant per tot el que falta. Com ja he dit la sortida va ser espectacular i emocionant amb Freddy Mercury i Montserrat Caballé cantant la cançó de Barcelona 92.
La cursa em va anar molt bé i després de mesos d'entrenament vaig intentar de disfrutar al màxim de l' experiència de tornar a córrer una marató en una gran ciutat. Des del principi de la cursa hem vaig sentir bé i vaig poder mantenir un ritme molt estable que hem va permetre fer el mateix temps en la primera mitja que en la segona (1:39). Amb un temps total de 3:18:52 ( a 4:43 el Km) fent la meva millor marca i millorant ampliament les expectatives que tenia.
Destacar també la gran cursa del David Medina que en la seva primera marató va fer un temps de 3:22. Felicitats.

Els altres dos 'Esportistes', el Diego Vargas i el David Domenech, ho van intentar, però van haver d'abandonar per molèsties.
Per últim voldria agrair als meus pares i molt especialment a la ISI el seu suport durant tota la cursa.
Ara toca descansar i començar a pensar en nous reptes ens els que segur que hi seran un cop recuperats de les seves lesions, el Presi, el Toni i el Gerard. Molts ànims a tots i a veure si fem algun viatget.

DARRERES PARTICIPACIONS

Després de tants dies sense actualitzar el blog, ja toca informar sobre el que han fet els “E.T” durant els darreres setmanes. Tot i que no han estat dies de massa activitat en el Club, alguns atletes han participat en proves importants.

La Mònica va debutar en la distància reina, la Marató, acabant la MCD amb un molt bon temps i quedant entre les primeres classificades de la seva categoria. Després ens ho explica en la seva “crònica”.

La Montse també es va estrenar en una distància, en aquest cas una Mitja Marató, la de Tarragona, que també va comptar amb el Pablo i la Laura, però aquesta vegada com a voluntaris....

I finalment el cap de setmana passat els Medina’s brothers i la Mònica van córrer a Salou la Mitja Marató i la Meri la modalitat de 5 Km.

A tots ells Enhorabona!!

CRÒNICA DE LA MCD PER LA MÒNICA:

Després de passar una nit amb bastants nervis, ja era el famós 13 de novembre que tan m'havia passat pel cap. Doncs allí a les 8h jo ja plantada per començar a les 9 h LA MARATÓ. Érem uns 500 corredors per la Marató (20 dones) i més de 900 per la de 10km que vam sortir conjuntament tot i que el circuit era diferent. Degut a una incidència amb un autobús que invadia el circuit, no van donar la sortida fins a les 9:30h, mentre els nervis anaven creixent i les ganes de WC també però menys mal que tot era mental.

Vaig tenir molta sort perquè em va acompanyar el Romà expert en tot el tema de Maratons i llavors em va ajudar casi fins al final. L'objectiu principal que m'havia marcat per la meva primera marató era el d'acabar sense parar en cap moment i com a segon en un temps 4 hores. Per aquest motiu vam agafar la llebre de les 4H i tranquil•lament els vam seguir fins als 22 km aprox. a un ritme constant de 5:40. Degut a que les sensacions eren bones, vam deixar enrere al grupet i vam continuar a un bon ritme fins als 35 km, a partir d'aquí ja el cansament va aparèixer i a partir dels 38 va ser la tronada final per arribar a la meta amb un temps de 3h 54m. OEEEEEEEEEE. Objectiu més que aconseguit i a més vuitena en la classificació femenina i tercera en la meva categoria (com ja he dit abans, només érem unes 20 dones). Moltes sensacions que son difícils de descriure, s´han de viure.

Resumint, molt millor del que em pensava, ja que fins als 33 no vaig començar a patir, la gent animant, amics, família, la música que tantes hores m'havia costat de preparar, un sol preciós i la meva pròpia motivació van fer que L'experiència em faci pensar en la propera marató i baixar temps.

A nivell organitzatiu, va estar bastant bé tenint en compte que és la segona edició, però espero que a la següent edició s'assegurin de que les marques kilometriques siguin les correctes, ja que ens va desorientar bastant però sort vam fer cas del Garmin.

MARATÓ DE MUNICH 2011

Aquesta crònica l'escriu el Toni, després de suar de valent a la Marató de Munich 2011

El passat dia 8 d'octubre una expedició dels ETs vam viatjar a Munich per gaudir d'uns dies de vacances entre amics. Com ja vam fer l'any passat a Lisboa, alguns dels ETs vam aprofitar el viatge per correr en les diferents categories que oferien. El Carles i jo vam participar en la Marató i el Gerard va causar baixa d'última hora per una inoportuna lessió, i la Isi va participar en la cursa de 10K.
El Carles es preparava per la seva 2a Marató amb l'objectiu de millorar registres respecte la de Lisboa'10. Quant a mi, el repte suposava fer la meva primera Marató i les sensacions a priori eren bastant dolentes ja que els entrenaments estivals van ser bastant frustrants i fins i tot les dues darreres setmanes els vaig descuidar amb la idea de no correr els mítics 42km amb 195m. Finalment i gràcies a l'ambient que es viu en els dies previs a la cursa vaig decidir correr fins que el cos aguantés.

El mati de la cursa les previsions meteorológiques afortunadament van equivocar-se de mig a mig i de les nevades i temperatures properes als 0ºc previstes vam passar a un dia tapat i amb fred moderat, en definitiva unes condicions ideals per correr.
La primera en competir va ser la Isi en la cursa dels 10km i tenint present que encara esta adaptant-se a la distància, va estar molt a prop de superar el repte que s'havia fixat i no va baixar de l'hora per nomès 2 segons de marge. ENHORABONA ISI ets tota una campiona!!!
Els darrers en sortir a trotar vam ser els maratonians. El Gerard va tenir el gest d'acompanyar-nos els primers 500 metres. El Carles i jo vam correr junts a un bon ritme de 5min/km durant els 5 primers km moment en què vaig decidir que pel meu propi bé era millor que el Carles fes la seva cursa i jo afluixaria el ritme per no cremar-me.

Finalment, el Tito, va fer una gran marató i va assolir l'objectiu que s'havia marcat (3h30m) i va deixar el crono en 3h29m. CARLES ETS UN CRACK, quina gran cursa i amb un ritme pràcticament constant al llarg dels mes de 42 km, IMPRESSIONANT!!!.

Per la meva part, despres de deixar al Carles vaig continuar fins el km 20 aprox corrent a un bon ritme, de 5:05m/km, que en la segona meitat de la cursa em va passar factura. Tot i això vaig finalitzar la meva primera marató amb un temps de 4h:11m amb una sensació agredolça ja que per una part i tenint present la meva preparació el haver pogut finalitzar la cursa ja era tot un èxit, però per l'altra la meva intenció inicial era ser capaç de deixar el crono entre les 3h:45m i les 4h. M'estalvio explicar totes les sensacions que es viuen durant una marató, perque penso que s'han de gaudir i patir en primera persona.

A nivell organitzatiu, com no es pot esperar menys d'una cita d'aquest nivell i celebrant-se a Alemania, un 10.
No vull oblidar-me de la Mine, la Montse i el Marc que ens van acompanyar i donar soport al llarg de tot el dia i ens van patir els dies posteriors a la cursa quan ja només erem simples turistes.
Ara toca pensar en el proper repte ...

TERCERS CLASSIFICATS A LA 2ª EDICIÓ DE LA MARATÓ PER RELLEUS DE SANTES CREUS

És la segona vegada que els ‘Esportistes Tarragona’ participem en aquesta prova per equips en la categoria mixta. L’any passat, encara que vam córrer amb un equip format per 4 atletes masculins i 2 de femenines, no vam poder optar a la classificació mixta. Aquest any si!!!! 3 atletes femenines i 3 de masculins, complien en tota regla amb els requisits d’aquesta categoría.
Una marató per relleus, és un concepte diferent de les curses de fons. En aquesta prova l’esforç individual té la seva recompensa en tot un equip. El nostre esforç va donar els seus fruits i vam aconseguir la tercera posició en la categoria d’equip mixte!!
El circuit d’aquesta prova és dur i exigent. Els atletes donen voltes a un circuit totalment urbà on hi ha rampes, escales, i corbes molt tancades que obliguen als atletes a variar el ritme constantment.
Feia setmanes que teníem pensat en participar en aquesta cursa. L’any passat ens va agradar molt i aquest any volíem repetir com fos. No és fàcil reunir un equip mixt i més, si la cursa és en dissabte, dia de feina per alguns. Després de molts dies de coordinar torns de feina, parlar amb tots els ‘E.T’ disponibles, etc. i quan ja teníem l’equip format, el mateix dia de la cursa va aparèixer el nostre amic “Murphy i la seva maleïda Llei” i una de les nostres corredores, a poques hores de la cursa es va lesionar!....
Lluny de donar-ho per perdut, ens vam posar les piles i la sort ens va portar a contactar amb la Rosa, una atleta dels companys d’Obrint Traça, disposada a substituir a la nostra companya lesionada i córrer el 4art relleu de 4,5 Km.

A les 18.00 h va començar el Beni amb el relleu de 7.695 m, que millorant el crono a cada volta del circuit, va acabar la seva participació deixant als ‘E.T’ en la segona posició de la general mixta.

Després d’acabar els dos següents relleus (de 4.500 m i 10.500 m), la Yolanda i el Toni ens van col•locar en una provisional quarta posició, a tocar dels tercers, el Club Atletisme Gavà ‘B’.

Va arrencar la Rosa amb el quart relleu, també de 4.500m i no només va mantenir la quarta posició, sinó que va esgarrapar uns quants segons. S’apropava el final i si volíem pujar al pòdium havíem de superar els gairebé 3 minuts que diferència amb els tercers classificats. Els nostres 'F1’, el Pablo i la Laura estaven a punt de 'despegar'.

El Pablo va fer un relleu de 10.500 m espectacular, escurçant tota la diferència amb els tercers i superant-los. Ja estàvem al pòdium!!. Malauradament teníem als segons classificats a més de 7 minuts. Un temps impossible de superar en l’últim relleu de tan sols 4.500 m. Malgrat tot, la Laura, va esgarrapar gairebé 2 minuts més...i això que era la seva primera cursa en molt de temps ja que s’està recuperant d’una llarga lesió! Un parell de voltes més al circuit i qui sap que hagués passat...

Al final, un temps de 03:14:21, amb una ritme mig de 04:36 minuts/km i tercers classificats en la categoria mixta.

Cal destacat la organització. Un 10 !!....amb bon control de relleus amb un jutge per cada equip, molts voluntaris, una bossa del corredor plena de regals, sorteig de bons premis i un berenar-sopar per recuperar forces. Tot això fa que sigui una cursa molt recomanable.

MARATÓ DE BARCELONA 2011

Avui escriu la crònica el GERARD, el nostre únic representant a la Marató de BCN. Felicitats!!, ja té la primer al sac....i diu que no serà la última...

Aquest diumenge 06/03/2011 es va disputar la Marató de Barcelona, consolidant-se com la millor i més ràpida marató d’Espanya.
Ja des del dissabte amb una gran fira del corredor i només arribar el diumenge es veu que aquesta cursa és diferent, amb una gran organització y sobretot una gran participació d’arreu del mon. Va acompanyar un dia esplèndid, molts grups d’animació i sobretot una bona afluència de públic que ajuda molt a poder aguantar els 42,195 m.

El recorregut es gairebé pla amb algun desnivell poc apreciable, la sortida a plaça d’Espanya és espectacular, per després recórrer la ciutat de punta a punta passant pels llocs més emblemàtics de Barcelona, amb zones amb molt de públic animant als corredors com la zona de les platges o el centre de Barcelona.

Pel que fa a la meva participació vaig sortir molt tranquil i guardant forces ja que era la meva primera Marató i no tenia ni idea de lo que m’esperava. Molt aviat al km 5 ja tenia molèsties en un bessó i pensava que allò és faria molt llarg, però anava gaudint de l’ambient i pensant lo menys possible en molèsties. Fins al km 23-24 físicament amb trobava molt bé però a partir d’allí em vaig començar a notar cansat, pensant que faltava molt i començant a baixar el ritme. Del 24 al 30 van ser els km més durs, desapareixent les molèsties del bessó i apareixent per tot arreu. Però a partir del 30 quan gires cap a les platges de Barcelona amb molt de públic animant, vaig començar a veure que podia arribar, sobretot a mesura que anaven passant els km ho veia més clar i estava més motivat. Ja arribant al centre de Barcelona i quan passes per Portal de l’Àngel, Catedral... tot ple de públic amb un ritme molt més digne de lo que em podia imaginar, ja veia clarissim que arribava, tot i que els dos últims km se’m van fer molt llargs. Però al final quan veus la meta les emocions i felicitat son brutals, com si guanyessis la cursa.
Total una gran cursa i millor experiència amb tots els objectius complerts, i sobretot moltes gràcies als meus acompanyants: la Montse, el Carles i la Isi.

LISBOA 2010: “DOS MARATONS EN UNA”

LISBOA 2010, el nostre particular repte i el principal objectiu de la temporada, que es va començar a gestar al més de juny i pel qual portàvem tants mesos lluitant, es va veure afectat per la decisió sobtada de no treballar, que van prendre el col•lectiu de controladors aeris. Una colla de “privilegiats” que van provocar que els projectes i il•lusions de molta gent, s’esvaïssin en tan sols uns segons. El nostre projecte, pel qual havíem treballat tant de temps, intentaríem fos com fos, portar-lo a terme.
Els primers Esportistes van poder volar a Lisboa dimecres i dijous sense problemes. Uns quants més ho havíem de fer divendres i la resta, dissabte.
Divendres, dalt de l’avió a 5 minuts d’enlairar-nos, ningú sospitava res del que passaria: una vaga “salvatge” de controladors aeris, que van abandonar sobtadament el seu lloc de treball provocant el tancament de l’espai aeri espanyol.
I així va ser com, el divendres al vespre, quan ens van fer baixar de l’avió, començava la nostra “primera” marató. La segona, la de debò, per la que estàvem preparats, ens esperava diumenge a Lisboa.
Era impossible volar, l’aeroport era un caos i no ens donaven alternativa fins passat diumenge i els mitjans de comunicació anunciaven que la cosa empitjorava. Davant tot això, que podíem fer?....El seny ens aconsellava marxar cap a casa emprenyats, però...la il•lusió i les ganes ens van empènyer a començar a les 21.00 h de divendres, la nostra “primera” i inesperada marató: recórrer gairebé 1.500 Km en cotxe de lloguer travessant tota Espanya fins a Lisboa.
En aquesta marató si que havíem de fer marca: abans de les 19.00 h de dissabte, havíem d’arribar. Era l’hora límit per recollir els dorsals. No hi hauria massa temps per “avituallaments”. Començava l’odissea!
Primer “avituallament” va ser a les 22.00 h a Montblanc. Parada per fer un sopar ràpid. El GPS encara indica que resten molts Km per arribar. Estem emprenyats, però els ànims són bons: una aventura més per explicar!

Per la radio diuen que fins ben entrat dissabte no s'obirà l'espai aeri: els companys que tenien previst agafar l'avió en dissabte ho tindran ben magre per poder-ho fer! Quina rabia!
A mesura que anaven passant les hores i els Km, l’eufòria inicial per haver trobat solució s’anava transformant en cansament. Com en tota cursa de fons, el recorregut es feia llarg, i més, quan mitja Espanya es troba gelada i s’ha de conduir amb els cinc sentits en alerta. El segon avituallament no va ser fins les 3 de la matinada, hora en que ens vam aturar per dormir unes hores en una pensió d’Arcos de Jalon....estàvem a -14ºC i no hi havia calefacció a l’habitació!!. Aquest va ser el tram més dur de la “primera marató”. Aquí va sortir el famós “Home del mall” que amenaça sempre als maratonians al Km 30. El vam superar i quatre hores desprès ja érem un altra vegada dalt del cotxe seguint la cursa.

Cap avituallament fins a Badajoz, on ens havien de venir a buscar en cotxe els companys que ja eren a Lisboa. Nosaltres no podíem deixar el cotxe de lloguer a Portugal, perquè les despeses que exigia la companyia per tornar-lo a Espanya eren excessives. PEr sort, tindríem reforços per ajudar-nos a superar el tram final de la cursa......
Personalment, a mesura que anàvem arribant a Lisboa, m’anava trobant pitjor. Molt cansat i a més el fred, els nervis...o les dues coses, m’havien afectat a la panxa, no ho se...però entre tot això i “l’eterna lesió”, si ja m’estava costant superar aquesta primera marató, el panorama per afrontar la segona del dia següent era...ben negre!
Finalment bones notícies: arribem a la meta fent marca i aconseguint l’objectiu: recollir el dorsal 30 minuts abans de que tanquessin la fira del corredor.

S’havia acabat la primera marató!!

Una vegada instal•lats, aquesta vegada si, en un bon hotel, s’havia de preparar la marató de debò. La resta de companys van anar a sopar el típic plat de pasta d’abans d’una cursa de fons, mentre que jo me n'anava directament a dormir, sense gaires esperances de poder córrer l’endemà.
La segona cursa va començar i acabar. Al final de l’odissea, tres Esportistes de Tarragona van poder assolir el seu repte personal, per el qual havien lluitat: el Carles, va completar sencera la seva primera marató, amb un temps de 3 h i 40 minuts, el Toni va baixar de 1 h i 40 minuts a la Mitja i la Isi va completar la disciplina dels 5 Km. En quant a mi....vaig fer el que bonament vaig poder i vaig reservar les forces que em quedaven per córrer uns quants Km al costat del Carles i així ajudar-lo i donar-li ànims durant el tram final de la marató.
El Gerard, que s’havia preparat la marató a consciencia i que havia de volar dissabte amb la seva família, malauradament es va quedar a terra.

Encara que els controladors aeris cobrin salaris milionaris, tenen dret a fer vaga, com tothom. Però de cap manera fer-ho de manera encoberta, sense avisar i minuts abans d’un dels moments de màxim trànsit aeri de tot l’any. No son com nosaltres, no coneixen el sacrifici. Estic segur que cap d’ells podria ser un bon corredor popular de fons. Nosaltres, per entrebancs que trobem durant la cursa, sempre intentem seguir fins al final. Encara que el que volem aconseguir estigui lluny, no deixem de treballar per assolir-ho. No som com ells, som diferents i millors!

Si CLICKEU al logo de la marató, podreu veure més fotos de la cursa: