divendres, 24 desembre de 2010

ENTREVISTA A RAQUEL SANS

En la nostra secció "ENTREVISTES" donem a conèixer la vessant esportiva de persones que són conegudes per desenvolupar altres activitats ben diferents. Així doncs, pel nostre BLOG han passat un ventall de personalitats ben diferents, des de polítics fins a cantants, tots ells amb una mateixa passió: gaudir del RUNNING, un dels esports que actualment està més de moda.
Aquesta vegada contesta les nostres preguntes la Raquel Sans, periodista i presentadora de TV3. La coneixem per participar en molts programes d’aquesta cadena. Actualment, ens informa cada dia de tota l’actualitat al TN vespre.


1.- El nostre primer entrevistat va ser un company teu, l’Arcadi Alibés, tot un veterà i expert en les curses de fons. També ens hem assabentat que a la redacció d’informatius de TV3 la pràctica del running és molt habitual i que molts companys participeu els diumenges en curses populars. N’hi ha que fins i tot, com el Xavier Bonastre tenen webs o blogs temàtics. Casualitat? Moda?Tradició?...Com expliques aquest fenomen?

Doncs la veritat és que no ho sé. No m'ho havia plantejat. Suposo que simplement a la majoria ens agrada poder fer esport a l'aire lliure i córrer és una de les pràctiques més "senzilles. Amb unes sabatilles i una mica de roba ja pots estar fent salut.

2.- A tots els que ens agrada córrer ho fem per algun motiu, ja sigui per que ens ajuda a mantenir-nos en forma, per combatre l’estrès de la feina, per sentir-nos lliures, per ser feliços, etc. Quin és el motiu que et porta a calçar-te les sabatilles cada vegada que surts a entrenar?

L'esport per a mi és una vàlvula d'escapament (n'he fet sempre amb més o menys regularitat) i el que més m'agrada és poder anar canviant (sóc bastant tastaolletes). Ara bé, reconec -i això ho dec compartir amb els companys de feina- que els ritmes de vida que portem no sempre ens permeten fer aquella pràctica esportiva que més voldríem de manera que córrer s'acaba convertint en la millor opció. Sempre pots trobar un moment per calçar-te les bambes i encara que només sigui mitja horeta ja et quedes satisfet. Córrer és molt complert i alhora és una bona manera de "fer turisme". Quan viatjo a l'estranger intento anar a córrer també, una manera diferent de descobrir el lloc on ets.


3.- Sempre sorprèn veure a un personatge conegut participar en una cursa popular. Sabem que has participat en alguna “San Silvestre” i fins i tot a la coneguda “Cursa dels Templers” de Lleida. Quin és el teu “currículum” en quant a curses populars?

Ui, ui, el meu currículum és molt reduit i senzillet. M'he limitat a fer curses de 10 km (San Silvestre a Barcelona i Madrid, Bombers, Templers). Vaig provar un cross de muntanya de 9km, (va ser el primer i crec que serà l'últim :-)... i també la Mitja de San Francisco. Ara bé, els meus genolls prefereixen les curses de 10km (em dono més que per satisfeta).

4.- De totes les curses en que has participat, de quina en guardes més bon record? I perquè?

De la San Silvestre Trobo que té un ambient molt especial. Potser pel fet de saber que tots els que som allà estem compartint l'últim vespre de l'any. I com que l'esport et fa pujar l'ànim, et predisposa molt per celebrar cap d'any :-). A més, segurament també m'agrada perquè prefereixo córrer a la tarda-vespre que no pas al matí.

5.- Tots els corredors populars, si volem progressar en l’esport i millorar les nostres marques, tenim el mateix problema i que no és altre que compaginar els entrenaments amb la feina i les tasques quotidianes. En el teu cas, quin és el secret per “esgarrapar” una mica de temps i sortir a entrenar?

Sincerament, no tinc cap secret. Simplement procuro anar-hi quan puc... però malhauradament hi ha temporades, de vegades massa llargues, en què m'és impossible. No tinc la fórmula màgica :-), ja m'agradaria!

6.- A banda de les curses que tenim més al nostre abast cada cap de setmana, les que s’organitzen en indrets més propers als llocs on vivim, els corredors populars, sempre tenim en ment alguna “cursa especial” en la que ens agradaria participar-hi almenys una vegada a la vida i també la il•lusió de córrer per algun indret en especial. Quin és el teu cas?

No t'ho sabria dir, suposo que poder córrer una Marató un cop a la vida ja seria tot un repte.

7.- I ja per acabar........T’acostumen a reconèixer quan et creues amb d’altres runners?

Doncs no ho sé perquè la veritat és que no m'hi fixo. És més, acostumo a anar més aviat desconnectada escoltant música o notícies.