6.00 A.M sona el despertador a Tarragona, esmorzo ràpid però contundent, em poso l’uniforme dels Esportistes de Tarragona, preparo la bossa i cap a buscar el cotxe. Mentre surto del parking penso: “que collons hi foto llevant-me a aquestes hores per córrer 21 km, lluny de casa i a sobre amb el fred que fa!!....". Però, com sempre, al final tot l’esforç compensa i molt, sobretot per la sensació de creuar la línia de meta.
Avui la cursa queda “en família” i és que els dos únics “E.T” que correm som germans. El passo a recollir per la Diagonal i directes cap a l’Arc de triomf, que és d’on surt la cursa. Només arribar, ens contagiem de l’ambient, típic d’una gran cursa en una gran ciutat. Una gentada, 5.000 corredors, impressionant!
Hem arribat justos de temps, queda poc per que donin el tret de sortida i...comença a nevar, molt poquet, de manera testimonial, però al fi i al cap és neu! El caliu de l’esdeveniment no dissimula la temperatura....Fa un fred que pela!
La sortida és en calaixos, per número de dorsal, nosaltres estem gairebé al darrera i sortim almenys amb 5 minuts de diferència dels primers. Ens toca aguantar una mica més el fred, que rodejats de 5.000 atletes sembla que ens afecta menys. Només ho sembla.....
Comença la cursa! Decidim anar tots dos junts a un ritme que ens permeti baixar del nostre objectiu: 1h:45 min. No les tinc totes i no sé si podré seguir el ritme d’una de les “bales” del club. Els primers Km són els que passen més ràpids, Passeig de Gràcia, Rambles...carrers cèntrics plens de turistes i gent fent fotografies i animant. El primer tram dur comença uns Km després, al Paral•lel....És fa eterna la maleïda pujada! La superem i no afluixem el ritme, de moment anem rodant de manera constant a menys de 5,00 min el km, fins i tot arribem a pics de 4,30. Passem els 10 km amb un temps de 49:45 min i poc després ens creuem amb el guanyador de la cursa.....que ja l’acaba!!!.
Avui la cursa queda “en família” i és que els dos únics “E.T” que correm som germans. El passo a recollir per la Diagonal i directes cap a l’Arc de triomf, que és d’on surt la cursa. Només arribar, ens contagiem de l’ambient, típic d’una gran cursa en una gran ciutat. Una gentada, 5.000 corredors, impressionant!
Hem arribat justos de temps, queda poc per que donin el tret de sortida i...comença a nevar, molt poquet, de manera testimonial, però al fi i al cap és neu! El caliu de l’esdeveniment no dissimula la temperatura....Fa un fred que pela!
La sortida és en calaixos, per número de dorsal, nosaltres estem gairebé al darrera i sortim almenys amb 5 minuts de diferència dels primers. Ens toca aguantar una mica més el fred, que rodejats de 5.000 atletes sembla que ens afecta menys. Només ho sembla.....
Comença la cursa! Decidim anar tots dos junts a un ritme que ens permeti baixar del nostre objectiu: 1h:45 min. No les tinc totes i no sé si podré seguir el ritme d’una de les “bales” del club. Els primers Km són els que passen més ràpids, Passeig de Gràcia, Rambles...carrers cèntrics plens de turistes i gent fent fotografies i animant. El primer tram dur comença uns Km després, al Paral•lel....És fa eterna la maleïda pujada! La superem i no afluixem el ritme, de moment anem rodant de manera constant a menys de 5,00 min el km, fins i tot arribem a pics de 4,30. Passem els 10 km amb un temps de 49:45 min i poc després ens creuem amb el guanyador de la cursa.....que ja l’acaba!!!.
Si aguantem el ritme aconseguirem el nostre objectiu. Els 5 Km de després són els pitjors, per la Diagonal Mar, sense vistes maques, sense gent i tot molt solitari. Es fan llargs, però no baixem el ritme. Durant els darrers Km, poc a poc anem incrementant el ritme i al Km 19 el meu germà decideix fer una escapada. Jo també augmento el ritme però no el puc seguir. Al final, entrem a meta en 1 h:41 min i 1 h:42 min respectivament.
Contents és poc!
Ara per culminar l'intens mes de febrer tan sols ens falta la Mitja de Cambrils el dia 28 i haurem superat amb èxit l'anunciat"triplet"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada