Diumenge vam pujar al Loreto, i...corrents!! Feia molts mesos que a la nostra rutina d’entrenaments no estava inclòs aquest recorregut. Fa uns quants estius, quan entrenàvem tots junts, era freqüent veure’ns als vespres fer la ruta fins l’Ermita....Quins records!. Diumenge vam tornar a recordar i a sentir a les nostres cames la duresa del tram final de la cursa.
Tots els que heu participat alguna vegada en aquesta mítica cursa Tarragonina, sabeu que comença al Port i que els 4 primers Km són bastant assequibles, amb algun desnivell petit com el del Fortí. No obstant, en els darrers 3 Km, de continua pujada, és on es “trenca” la cursa i on els “escaladors” aprofiten per avançar posicions (personalment, es va confirmar que no sóc ni de bon tros un escalador ja que vaig marcar una mitja de 4,27 min/km al primer tram i 5,06 min/km, al segon. Ritmes força diferents, oi?...). Aquest darrer tram, difícil de per si, encara es fa més etern si hi sumem el sol i el calor asfixiant del diumenge (Els Srs. Meteoròlegs de TV3, una vegada més van fallar de ple en la seva predicció!!).
Al final, el que importa és que tots els de l’equip vam arribar bé, vam fer bones marques personals i amb el mèrit afegit del que representa, pels que encara estem sortint d’una lesió, participar en una cursa d’aquestes característiques.
Enhorabona a tothom, als centenars d’atletes que es van aplegar a la cursa i que són els que mantenen viu l’esperit del running a la nostra ciutat i també les nostres felicitacions a tots els membres de l’organització que fan possible la celebració d’aquesta cursa.
El proper repte, després de la suspensió de la XV Mitja Marató de Burgos, encara no el tenim decidit, però de ben segur que serà ben aviat.
Tots els que heu participat alguna vegada en aquesta mítica cursa Tarragonina, sabeu que comença al Port i que els 4 primers Km són bastant assequibles, amb algun desnivell petit com el del Fortí. No obstant, en els darrers 3 Km, de continua pujada, és on es “trenca” la cursa i on els “escaladors” aprofiten per avançar posicions (personalment, es va confirmar que no sóc ni de bon tros un escalador ja que vaig marcar una mitja de 4,27 min/km al primer tram i 5,06 min/km, al segon. Ritmes força diferents, oi?...). Aquest darrer tram, difícil de per si, encara es fa més etern si hi sumem el sol i el calor asfixiant del diumenge (Els Srs. Meteoròlegs de TV3, una vegada més van fallar de ple en la seva predicció!!).
Al final, el que importa és que tots els de l’equip vam arribar bé, vam fer bones marques personals i amb el mèrit afegit del que representa, pels que encara estem sortint d’una lesió, participar en una cursa d’aquestes característiques.
Enhorabona a tothom, als centenars d’atletes que es van aplegar a la cursa i que són els que mantenen viu l’esperit del running a la nostra ciutat i també les nostres felicitacions a tots els membres de l’organització que fan possible la celebració d’aquesta cursa.
El proper repte, després de la suspensió de la XV Mitja Marató de Burgos, encara no el tenim decidit, però de ben segur que serà ben aviat.
Aquí teniu el reportatge fotogràfic de la cursa: (Per cert...vaig fer la cursa amb la càmera a la mà!! i no cal que pregunteu si vaig parar a mig recorregut a fer fotos!)
Abans de la cursa.......Revisant la tactica....???:
Abans de la cursa.......Revisant la tactica....???:
Els dos cunyats més enforma de Tarragona!!:
La foto de l'equip!!!....molt somrients abans de enfrontar-se al "temut recorregut"...: 
L'equip fent pinya instants abans del tret de sortida. La "Marea grana....":
Fotografia final. Suats i cansats, però contents i ja pensant en la propera:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada