Aquest matí hem tornat a participar en la que podem anomenar,” la nostra cursa”, ja que alguns anys abans de formar l’equip dels “Esportistes de Tarragona” ja erem uns habituals de la cursa i és a partir d’aquestes participacions quan es va començar a gestar la idea de formar un equip.
La Montse, el Toni, el Gerard, El Carles, el “Presi” i la nova incorporació de l’equip, “el Sku” hem estat els que hem suat la samarreta.
El recorregut de la cursa ha estat com cada any de 7 Km. Els dos primers Km són de baixada pronunciada sobre asfalt i això fa que el ritme de la cursa sigui molt fort i que la majoria dels participants surtin embalats. Després, a partir del tercer Km es canvia de ferm i es corre per la vora del riu sobre terra i es van alternant petites pujades i baixades que fan que hagis de canviar el ritme constantment. Els darrers metres acaben en pujada.
Ha plogut durant tota la cursa, i en alguns moments amb bastant intensitat, això ha condicionat que el ferm de la vora del riu estés enfangat i el pitjor de tot....que hem hagut de suspendre l’habitual esmorzar perquè tots els corredors estavem mullats i morts de fred.
Avui dediquem la cursa al Gerard, el primer “Esportista de Tarragona” en ser pare i a l’Alex que no ha pogut participar en una de les seves curses preferides per una lesió, que afortunadament no és greu i aviat el podrem tornar a veure a primera “línia de batalla”.
També hem de donar les gràcies a les noies que sempre ens acompanyen encara que plogui i faci fred per donar-nos el seu suport: la Isi, la Dami, la Mine i la Núria ens han encoratjat en els moments previs a la sortida i sobretot als darrers metres abans de l’arribada. No cal dir que el seu suport ha estat molt efectiu i tots hem fet un paper immillorable.
El reportatge fotogràfic següent mostra com ha anat tot plegat. L’any vinent segur que repetim!!
La Montse, el Toni, el Gerard, El Carles, el “Presi” i la nova incorporació de l’equip, “el Sku” hem estat els que hem suat la samarreta.
El recorregut de la cursa ha estat com cada any de 7 Km. Els dos primers Km són de baixada pronunciada sobre asfalt i això fa que el ritme de la cursa sigui molt fort i que la majoria dels participants surtin embalats. Després, a partir del tercer Km es canvia de ferm i es corre per la vora del riu sobre terra i es van alternant petites pujades i baixades que fan que hagis de canviar el ritme constantment. Els darrers metres acaben en pujada.
Ha plogut durant tota la cursa, i en alguns moments amb bastant intensitat, això ha condicionat que el ferm de la vora del riu estés enfangat i el pitjor de tot....que hem hagut de suspendre l’habitual esmorzar perquè tots els corredors estavem mullats i morts de fred.
Avui dediquem la cursa al Gerard, el primer “Esportista de Tarragona” en ser pare i a l’Alex que no ha pogut participar en una de les seves curses preferides per una lesió, que afortunadament no és greu i aviat el podrem tornar a veure a primera “línia de batalla”.
També hem de donar les gràcies a les noies que sempre ens acompanyen encara que plogui i faci fred per donar-nos el seu suport: la Isi, la Dami, la Mine i la Núria ens han encoratjat en els moments previs a la sortida i sobretot als darrers metres abans de l’arribada. No cal dir que el seu suport ha estat molt efectiu i tots hem fet un paper immillorable.
El reportatge fotogràfic següent mostra com ha anat tot plegat. L’any vinent segur que repetim!!
2 comentaris:
ieee!!! aixo si que es cara de velocitat!!! 34 min...buf, ja me fa mal tot... jejeje ale!
que guai el trofeuet...
Publica un comentari a l'entrada