BEHOBIA 2009....ESPECTACULAR!!!!

Una cursa ESPECTACULAR en tots els sentits!!

Arribem dissabte al matí i de seguida notem que es respira un ambient de “cursa grossa”. L’hotel és ple de corredors i una estona més tard, caminant cap a la Fira del Corredor on ens dirigim per recollir els dorsals, confirmem que tot San Sebastian està envaïda pels “runners”...i és que està previst que participin 18.000 corredors!!

Acabem de passar el dia “agafant forçes” per la cursa que ens espera al dia següent. No podem fer gaire més, ja que fa fred, no para de ploure i a sobre fa un vent huracanat. Sospitem que demà patirem més del compte.

Al dia següent, quedem per esmorzar a les 7.30. A aquesta hora, al restaurant de l’hotel només hi ha que corredors i tothom comentant el mal temps que fa. És impressionant el temporal de vent i pluja que fa de bon matí. Però són vascos i aquí no s’anul·la res! A les 8.30 un bus ens porta cap al punt de sortida de la cursa. Arribem 2 hores abans i l’espera a se’ns fa interminable!!!! El temps a cada minut empitjora, el fred és intens, comença a ploure un altra vegada i tothom que va arribant ho fa amb plàstics protectors i fins i tot bosses de brossa.
Comença la sortida escalonada segons dorsals!! A nosaltres ens toca a les 11.09 i ens dona temps a apropar-nos a veure la sortida dels corredors d’elit. Hi són tots: Chema Martínez, Roger Roca, etc... i fins i tot mites de l’atletisme com Abel Antón y Martín Fiz. Surten com a bales!

Ens dirigim cap al nostre box on l’ambient es va escalfant: l’emoció i la música que sona a tot drap fan que casi no notem ni el fred ni la PEDREGADA que comença a caure just abans de la sortida.
Comencem a córrer amb la consigna d’anar tots junts gaudint de la cursa i sense forçar, ja que malgrat que les nostres lesions encara no estan curades, contagiats per l’emoció, a última hora hem decidit córrer. Per tant farem el recorregut a ritme suau.
Ben aviat notem que és una cursa diferent a la resta. El públic, malgrat la tempesta és molt nombrós i no para de animar-te, miren el teu dorsal i t’animen....PEL TEU NOM! Increïble!

Els primers Km passen molt ràpid, i al mig de la “serp” de corredors comencem a entrar en calor. Aviat arribem al Km 7 on comença la pujada al Gaintxurizketa (ja ens va dir un taxista que per molt que sigui impronunciable, el nom d’aquest pic el recordarem sempre...no s’equivocava!!). Després de superar aquest pic comença la zona de “tobogans” amb algun que altre “trenca cames”. De moment aguantem bé, tots junts i gaudint de la cursa i cada vegada més impressionats al veure que tot el recorregut està ple de gent que no para d’esperonar als corredors. Definitivament ha valgut la pena arriscar una mica i participar!!

Al Km 17 superem l’últim pic, “El alto de Miracruz”, on per culpa d’anar tota la cursa recolzant-me a la cama “sana”, pateixo una punxada al quàdriceps que em fan interminables els darrers 3 km. En altres circumstàncies i en un altre cursa potser hagues abandonat, però l’entrada a San Sebastian i sobretot la zona del Kursal és ESPECTACULAR. El passadís per on passem els corredors es fa estret de tants espectadors que hi ha i tots cridant i animant. Finalment arribem a la línia de meta literalment amb la pell de gallina!!

Curses com aquesta fan gran aquest esport!!!


ESTEU ATENTS AL SEGON 44 DEL SEGÜENT VIDEO...ARRIBEM A LA META:

EL GRAN CHEMA MARTIEZ ARRIBANT A LA META....AQUEST ANY NO VA PODER SER I VA QUEDAR SEGON!!!

TITULARS DELS DIARIS LOCALS EL DIA DESPRES DE LA CURSA:

FOTOGRAFIA MOLT IL·LUSTRATIVA DE LA ZONA DE META...INSTANTS ABANS DE LA ARRIBADA DELS CORREDORS:

RECUPERANT FORÇES....MOLT MERESCUDAMENT:

Moltes gràcies a tots els del grup, que encara que no van còrrer, van estar tot el cap de setmana amb nosaltres i no van parar d’animar-nos!

ARA ENS ESPERA LA MITJA DE TARRAGONA!!!!