La Mitja de Tarragona, és una de les fixes al nostre calendari. Un any més hem assolit el repte de “no quedar els últims”.....Ja és la tercera edició en que hi participem amb aquesta samarreta!
Aquest any s’ha estrenat un nou traçat de la cursa. La novetat més destacable ha estat que el punt de sortida i arribada ha estat a la zona de Torres Jordi-Serrallo. Els equipaments esportius que s’hi troben, han premés una millor organització i una millor fluïdesa i facilitat pels corredors.La resta del circuit, dissenyat més o menys com cada any, era gairebé planer. El primer tram de la cursa i el que es fa més curt, passa per les zones urbanes més significatives de la ciutat, com la Rambla i l’Imperial Tarraco, després, uns quants km transcorren per un polígon industrial proper a la ciutat, mentre que els km finals els compren la zona més marítima de Tarragona: l’inacablable i llarga escollera, el Passeig de la Platja del Miracle i la zona del Serrallo.
Tenim dos nous fitxatges, dos cracks, que a més d’estrenar-se amb el club, també es van estrenar en curses d’aquesta distància i ho van fer amb molt d’èxit. Felicitats, benvinguts i molta sort!!!
A nivell personal....més que satisfet, tenint en compte les baixes expectatives d’abans de la cursa, ja que per culpa de les molèsties que encara arrossego d’abans de la Behobia i l’encostipat “sorpresa” d’última hora, no he pogut preparar com es mereix aquesta prova. Abans de la sortida em conformava en acabar i fer un paper digne. Així ha estat. He començat la cursa amb la mentalitat de seguir el ritme dels meus companys d’equip i poder arribar a la meta amb ells. Fins al Km 5 he pogut seguir la seva esquena, després m’he anat distanciant progressivament d’ells i quan hem passat per la catifa dels 10 Km he pogut veure les seves samarretes a més de 100 m de distància. Llavors encara mantenia l’esperança d’agafar-los i he intentat mantenir el ritme prop dels 5 min/km per no ampliar distàncies, intentar recuperar-me i afrontar un millor ritme als darrers Km que em permetés córrer al seu costat al tram final. Malauradament, quan he intentat forçar la màquina al Km 17, les molèsties a la cama s’han incrementat i a més, les forces no em donaven per més i per tant he desistit del meu “atac” final i he preferit no arriscar a un possible abandonament i anar tranquil·let fins al final.
A la capçalera del blog hi diu que el nostre Gran Repte és la participació en una marató, però cada vegada que acabem una Mitja, rebentats, no ens podem imaginar de cap manera ser capaços d’afrontar, a continuació uns altres 21 Km més. El dia següent a la mitja, cansats i amb moltes agulletes, ens fa por pensar com haurien de ser aquestes al matí següent d’haver fet 42 Km...segur que terribles!!...Però quan hagin passat un parell de dies i tornem als entrenaments, ens passaran totes les pors i segur que tornem a pensar una vegada més en el Gran Repte!......tot arribarà i cada vegada el tenim més proper. La il·lusió segueix intacta!Ens veiem el dia 13 a la Riera del Gaià...una bona cursa, prop de casa i molt assequible per que fem gairebé “ple” de participants del Club.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada