La Mònica va debutar en la distància reina, la Marató, acabant la MCD amb un molt bon temps i quedant entre les primeres classificades de la seva categoria. Després ens ho explica en la seva “crònica”.
La Montse també es va estrenar en una distància, en aquest cas una Mitja Marató, la de Tarragona, que també va comptar amb el Pablo i la Laura, però aquesta vegada com a voluntaris....
I finalment el cap de setmana passat els Medina’s brothers i la Mònica van córrer a Salou la Mitja Marató i la Meri la modalitat de 5 Km.
A tots ells Enhorabona!!
CRÒNICA DE LA MCD PER LA MÒNICA:
Després de passar una nit amb bastants nervis, ja era el famós 13 de novembre que tan m'havia passat pel cap. Doncs allí a les 8h jo ja plantada per començar a les 9 h LA MARATÓ. Érem uns 500 corredors per la Marató (20 dones) i més de 900 per la de 10km que vam sortir conjuntament tot i que el circuit era diferent. Degut a una incidència amb un autobús que invadia el circuit, no van donar la sortida fins a les 9:30h, mentre els nervis anaven creixent i les ganes de WC també però menys mal que tot era mental.
Vaig tenir molta sort perquè em va acompanyar el Romà expert en tot el tema de Maratons i llavors em va ajudar casi fins al final. L'objectiu principal que m'havia marcat per la meva primera marató era el d'acabar sense parar en cap moment i com a segon en un temps 4 hores. Per aquest motiu vam agafar la llebre de les 4H i tranquil•lament els vam seguir fins als 22 km aprox. a un ritme constant de 5:40. Degut a que les sensacions eren bones, vam deixar enrere al grupet i vam continuar a un bon ritme fins als 35 km, a partir d'aquí ja el cansament va aparèixer i a partir dels 38 va ser la tronada final per arribar a la meta amb un temps de 3h 54m. OEEEEEEEEEE. Objectiu més que aconseguit i a més vuitena en la classificació femenina i tercera en la meva categoria (com ja he dit abans, només érem unes 20 dones). Moltes sensacions que son difícils de descriure, s´han de viure.
Resumint, molt millor del que em pensava, ja que fins als 33 no vaig començar a patir, la gent animant, amics, família, la música que tantes hores m'havia costat de preparar, un sol preciós i la meva pròpia motivació van fer que L'experiència em faci pensar en la propera marató i baixar temps.
A nivell organitzatiu, va estar bastant bé tenint en compte que és la segona edició, però espero que a la següent edició s'assegurin de que les marques kilometriques siguin les correctes, ja que ens va desorientar bastant però sort vam fer cas del Garmin.
Vaig tenir molta sort perquè em va acompanyar el Romà expert en tot el tema de Maratons i llavors em va ajudar casi fins al final. L'objectiu principal que m'havia marcat per la meva primera marató era el d'acabar sense parar en cap moment i com a segon en un temps 4 hores. Per aquest motiu vam agafar la llebre de les 4H i tranquil•lament els vam seguir fins als 22 km aprox. a un ritme constant de 5:40. Degut a que les sensacions eren bones, vam deixar enrere al grupet i vam continuar a un bon ritme fins als 35 km, a partir d'aquí ja el cansament va aparèixer i a partir dels 38 va ser la tronada final per arribar a la meta amb un temps de 3h 54m. OEEEEEEEEEE. Objectiu més que aconseguit i a més vuitena en la classificació femenina i tercera en la meva categoria (com ja he dit abans, només érem unes 20 dones). Moltes sensacions que son difícils de descriure, s´han de viure.
Resumint, molt millor del que em pensava, ja que fins als 33 no vaig començar a patir, la gent animant, amics, família, la música que tantes hores m'havia costat de preparar, un sol preciós i la meva pròpia motivació van fer que L'experiència em faci pensar en la propera marató i baixar temps.
A nivell organitzatiu, va estar bastant bé tenint en compte que és la segona edició, però espero que a la següent edició s'assegurin de que les marques kilometriques siguin les correctes, ja que ens va desorientar bastant però sort vam fer cas del Garmin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada