El Carles es preparava per la seva 2a Marató amb l'objectiu de millorar registres respecte la de Lisboa'10. Quant a mi, el repte suposava fer la meva primera Marató i les sensacions a priori eren bastant dolentes ja que els entrenaments estivals van ser bastant frustrants i fins i tot les dues darreres setmanes els vaig descuidar amb la idea de no correr els mítics 42km amb 195m. Finalment i gràcies a l'ambient que es viu en els dies previs a la cursa vaig decidir correr fins que el cos aguantés.
El mati de la cursa les previsions meteorológiques afortunadament van equivocar-se de mig a mig i de les nevades i temperatures properes als 0ºc previstes vam passar a un dia tapat i amb fred moderat, en definitiva unes condicions ideals per correr.
La primera en competir va ser la Isi en la cursa dels 10km i tenint present que encara esta adaptant-se a la distància, va estar molt a prop de superar el repte que s'havia fixat i no va baixar de l'hora per nomès 2 segons de marge. ENHORABONA ISI ets tota una campiona!!!
Els darrers en sortir a trotar vam ser els maratonians. El Gerard va tenir el gest d'acompanyar-nos els primers 500 metres. El Carles i jo vam correr junts a un bon ritme de 5min/km durant els 5 primers km moment en què vaig decidir que pel meu propi bé era millor que el Carles fes la seva cursa i jo afluixaria el ritme per no cremar-me.
Finalment, el Tito, va fer una gran marató i va assolir l'objectiu que s'havia marcat (3h30m) i va deixar el crono en 3h29m. CARLES ETS UN CRACK, quina gran cursa i amb un ritme pràcticament constant al llarg dels mes de 42 km, IMPRESSIONANT!!!.
Per la meva part, despres de deixar al Carles vaig continuar fins el km 20 aprox corrent a un bon ritme, de 5:05m/km, que en la segona meitat de la cursa em va passar factura. Tot i això vaig finalitzar la meva primera marató amb un temps de 4h:11m amb una sensació agredolça ja que per una part i tenint present la meva preparació el haver pogut finalitzar la cursa ja era tot un èxit, però per l'altra la meva intenció inicial era ser capaç de deixar el crono entre les 3h:45m i les 4h. M'estalvio explicar totes les sensacions que es viuen durant una marató, perque penso que s'han de gaudir i patir en primera persona.
A nivell organitzatiu, com no es pot esperar menys d'una cita d'aquest nivell i celebrant-se a Alemania, un 10.
No vull oblidar-me de la Mine, la Montse i el Marc que ens van acompanyar i donar soport al llarg de tot el dia i ens van patir els dies posteriors a la cursa quan ja només erem simples turistes.
Ara toca pensar en el proper repte ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada