Aquest diumenge 06/03/2011 es va disputar la Marató de Barcelona, consolidant-se com la millor i més ràpida marató d’Espanya.
Ja des del dissabte amb una gran fira del corredor i només arribar el diumenge es veu que aquesta cursa és diferent, amb una gran organització y sobretot una gran participació d’arreu del mon. Va acompanyar un dia esplèndid, molts grups d’animació i sobretot una bona afluència de públic que ajuda molt a poder aguantar els 42,195 m.
El recorregut es gairebé pla amb algun desnivell poc apreciable, la sortida a plaça d’Espanya és espectacular, per després recórrer la ciutat de punta a punta passant pels llocs més emblemàtics de Barcelona, amb zones amb molt de públic animant als corredors com la zona de les platges o el centre de Barcelona.
Pel que fa a la meva participació vaig sortir molt tranquil i guardant forces ja que era la meva primera Marató i no tenia ni idea de lo que m’esperava. Molt aviat al km 5 ja tenia molèsties en un bessó i pensava que allò és faria molt llarg, però anava gaudint de l’ambient i pensant lo menys possible en molèsties. Fins al km 23-24 físicament amb trobava molt bé però a partir d’allí em vaig començar a notar cansat, pensant que faltava molt i començant a baixar el ritme. Del 24 al 30 van ser els km més durs, desapareixent les molèsties del bessó i apareixent per tot arreu. Però a partir del 30 quan gires cap a les platges de Barcelona amb molt de públic animant, vaig començar a veure que podia arribar, sobretot a mesura que anaven passant els km ho veia més clar i estava més motivat. Ja arribant al centre de Barcelona i quan passes per Portal de l’Àngel, Catedral... tot ple de públic amb un ritme molt més digne de lo que em podia imaginar, ja veia clarissim que arribava, tot i que els dos últims km se’m van fer molt llargs. Però al final quan veus la meta les emocions i felicitat son brutals, com si guanyessis la cursa.
Total una gran cursa i millor experiència amb tots els objectius complerts, i sobretot moltes gràcies als meus acompanyants: la Montse, el Carles i la Isi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada