Ja està!!, una mitja martó més a la butxaca. Sense cap dubte, aquesta ha estat la més dura de totes les que hem participat. El recorregut era complicat, ple de desnivells que obligaven a variar el ritme amb bastanta freqüència. Tot i així ens hem de felicitar perquè un cop més l'hem acabada més que dignament.
Durant la cursa es passen moltes penuries: dolors musculars, butllofes, calor, set,cansament, etc...però tot desapareix quan arribes al Km 21 i divises la meta a tan sols 97 m. És el millor de la cursa i si a sobre hi ha gent coneguda que t'anima, aquests darrers metres es corren com el vent i quan travesses l'arribada la sensació de satisfacció és molt gran.
Aquesta vegada hem tingut molt de suport: la Isi, la Dami i la Núria han matinat amb nosaltres i ens han donat suport en tot moment. Gràcies a elles i a la seva afició fotogràfica, podrem fer varies entregues al blog del reportatge de la cursa. Moltes gràcies noies!!!....Ara solament us falta animar-vos a participar amb nosaltres a la pròxima cursa.
REPORTATGE FOTOGRAFIC DE LA CONCENTRACIÓ ABANS DE LA SORTIDA:
A primera hora del matí, recollint els dorsals. L'Alex té cara de fred o està emprenyat??Al "Presi" segur que se li esborrarà aquest somriure quan porti 15 Km.....
Moments abans de l'inici de la cursa:
3 comentaris:
ENHORABONA NOIS !!!!! Quina enveja veure-us ... Per cert com van anar els temps ? Segueix igual de intractable la gacela ?
Jo estic en molt mala forma física, entre el tormell i que fa molt de temps que no surto a correr seriosament aquest diumenge a la de Bombers aniré de passeig.... però bueno poquet a poquet.
Enhorabona un altre cop !!
Res d'intractable! el Litus em va maxacar.
Per cert, heu vist quina foto en plan Don Johnson que s'ha posat el presi al primer requadre?
Boníssima!
Molt bé Toni, així m'agrada donant suport als companys, ...no com la gacela que últimament està molt criticón al blog...
Publica un comentari a l'entrada